Torna una nova edició, la tercera, d’un festival genuïnament de rock.

Fa temps que la paraula “rock” és utilitzada indiscriminadament per una qüestió estètica, i oblidada completament en el fons de les programacions. A més, els festivals que realment programen rock reben el menysteniment dels mitjans de comunicació. A la vida social en general, el rock és present. Esdeveniments esportius, socials, que no tenen vinculació directa amb la música, tenen en compte el rock com a part del bagatge cultural de la nostra societat. Escoltar AC/DC, Van Halen o Survivor entre d’altres, a la mitja part d’un partit de futbol, és molt habitual. Estem davant d’un divorci amb els mitjans de comunicació que no s’acaba de comprendre. A Espanya o França, o a Euskalerria, per citar exemples propers, això no és així.
Per això vàrem posar en marxa aquest festival, amb la filosofia del qual malauradament no n’hi ha gaires. Dedicat específicament al rock en totes les seves vessants, que hem anat desenvolupant amb el temps. Vàrem començar humilment amb dos dies a la Mirona. D’una manera semblant a com va començar el Black Music Festival i que ja ha complert 24 edicions. Aquest any evolucionem a un format “cicle” amb 6 dies d’actuacions.
El rock, com el jazz, parteix del blues en els seus orígens, per a desenvolupar-se de forma independent i polièdrica, evolucionant des de mitjans del segle passat en diferents direccions, assumint alhora un paper revolucionari davant una societat conservadora. Una manera de veure el món que ha arribat a tots els racons de la terra per a convertir-se en patrimoni de la humanitat.
Generacional i socialment, ha influït en el nostre entorn com a part fonamental de la música popular contemporània. Un llenguatge que en alguna de les seves vessants ha tocat la sensibilitat de la majoria de la població. És per això que volem alimentar un reducte, o un punt de trobada, posant en el centre d’un festival el Rock en el seu sentit més ampli.